martes, 26 de noviembre de 2019

             
VISITA A LA LLOTJA DE LA SEDA. VALÈNCIA 

El passat dimarts 19 de novembre, vam visitar els companys i les companyes de TASCOT la Llotja de la Seda de València. Situat al centre històric de la ciutat, davant del Mercat Central. Ens va acompanyar un guía turístic per a explicar-nos concretament en que consistia i l’arquitectura que te aquesta Llotja. El gestor turístic que ens va acompanyar es deia Joan Vicent. La seua empresa en que treballa es diu Fil per Randa.

Primer que tot va explicar la definició bàsica de que es una llotja. Es part oberta d’un edifici amb més d’un costat amb pilars, columnes. Es un lloc públic on es reunixen els mercats i els comerciants per fer llurs tractes. 
Una de les coses que va fer al principi i durant tota la guia era que va posar música que s'escoltava en aquella época per a situar-nos més en el paper i en el moment històric. Ho va fer també per a captar un poc l'antenció de tots i totes i fer-ho més divertit i interesant.
Joan Vicent es va dedicar molt a parlar de la arquitectura de la llotja tant per fora com per dins. Una llotja és una galeria exterior conformada per arcs sobre columnes, techada i oberta en un o més costats. És considera un espai arquitectònic.

Ens va anomenar altres llotjes que hi havien com per exemple la Llotja dels mercaders Palma de Mallorca, la Llotja del mar Perpinyà, la Llotja de Saragossa, la Llotja de cereals Barcelona, la Llotja Ca la Vila Catí. Però la visita es va basar concretament en la la Llotja dels Mercaders o de la Seda València.

Una dada interessant que ens va explicar es que quan plou, les 28 gàrgoles de la Llotja de la Seda,  es cau aigua de la teulada. Es pot veure que en elles hi han escenes irònics i amb un erotisme fins i tot desagradable com per exemple dones i homes tocant-se els genitals, fent cares extranyes… l’aigua d’aquestos ixia pels llocs íntims o alguns per la boca. 
Así es pot veure les cares que feien alguns/algunes de les gàrgoles:

Ver las imágenes de origen     Ver las imágenes de origen


Vam visitar la llotja per dins i ens va explicar que les columes que hi havien només s'entrava feien un efecte de paradís, com si les columnes foren unes palmeres i el sostre el cel. També, vam llegir entre alguns companyes i companys un poema anomenat “elogi del diners” que pertany a un autor marroquí, Anslem Turmeda. El que intenta transimitir aquest poema es que els diners poden fer cambiar la vida de la persona, poden ajudar-la o la poden perjudicar. Poden tornar l'ésser humà en allò que vullga, independendentment de raça, religió i estatus. Si se'n tenen, no cal deixar-los anar  perquè per ell i amb ell es fa de tot en esta vida. Una cosa curiosa que va explicar era la torre inacabada: pressó. Hi ha una escala en forma de caragol per accedir a la torre però per falta de condicionament no la vam poder visitar. Vam travessar el Patí dels Tarongers, un jardí molt preciós i tranquil que conté diversos tarongers i xiprers. Al seu voltant hi han uns bancs per a poder senta-se i descansar. Al seu costat està el Consolat del Mar, eren una institució jurídic-mercantil medieval formada per un Prior i diversos Cònsols la jurisdicció dels quals era similar als actuals tribunals mercantils. Es va comentar sobre el Llibre del Consolat del Mar. És el màxim exponent del dret marítim comú en el Mediterrani. La recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com el Llibre del Consolat del Mar. Aquest llibre va ser la pedra angular que va regir el dret comercial marítim sorgit en la Corona d'Aragó. Per acabar, vam anar tots junts al Consell Valencia de la Joventud un lloc on podiem estar per a preguntar-li aquells o aquelles que tenien pendent preguntar algo que es va parlar durant la guía. Es va decidir fer asò per si alguna cosa no s'havia quedat clar i també, per a poder comentar entre tots i totes que ens havia paregut. Es va donar l'opotunitat poder fer-li preguntes més cap a la seua feina i a la seua empresa per a les persones que tenien algún interés en el que es dedica.




No hay comentarios:

Publicar un comentario